AMBLART

En els darrers anys hem assistit a una considerable proliferació del model de la Bienal d’arts plàstiques com a event cultural d’alt nivell, amb el qual ciutats d’arreu del món cerquen de posicionar-se en el circuit internacional de l’art contemporani. Aquest és notablement el cas de les capitals de països asiàtics, l’art dels quals sovint ha estat ignorat pels comisaris de les mostres occidentals. Dintre d’aquest països en destaca Xina, la gran potència dormida que ara inicia les passes d’una obertura cap a occident, primer econòmica i ara cultural. La Bienal Internacional de Beijing va celebrar la seva primera edició l’any 2003, acompanyada per un simposi en el que es varen reunir diversos experts d’arreu del món. Entre els artistes convidats en aquella ocasió hi figurava Eva Choung-Fux, artista resident a Mallorca, però que en ser austríaca va assistir-hi representant el seu país d’origen. Choung-Fux relata que en aquella primera ocasió la obertura a l’exterior encara es feia difícil, “els contactes es varen fer quasi de manera clandestina”, afirma. La primera selecció inclogué ja més de 500 obres d’artistes de diverses nacionalitats, entre els quals els principals representants del neo-expressionisme alemany i la trasvanguardia italiana. Amb tot, la selecció tingué un criteri força clàssic, limitat a les disciplines de pintura i escultura.

La 2ª Bienal Internacional de Beijing es presenta ara amb una selecció de 500 obres d’artistes de tot el món, oberta a les noves disciplines artístiques, sota el comissariat de tres curadors xinesos i de Vincenzo Sanfo com a curador convidat. Sota el títol “Contemporary Art with Humanistic Concerns” (art contemporani amb preocupacions humanístiques), la mostra pretén reunir artistes i personalitats del món de l’art per tractar de temes humanitaris, en el 60è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial. Organitzat per l’Associació d’Artistes Xinesos, amb el suport de la Federació xinesa de Literatura i Art, el Govern Municipal de la Ciutat de Beijing i el Ministeri de Cultura de la República del Poble Xinés, aquest esdeveniment cultural cerca consolidar-se com una cita important del panorama internacional, i de fet ha començat per transformar la pròpia ciutat de Beijing, que en pocs anys ha vist com la presència de galeries i centres d’art es multiplicava exponencialment.

Els tres artistes mallorquins són, amb Darío Urzay y Andrés de Santiago, els únics representants de l’art espanyol, que comptarà també com a personalitat convidada a la curadora María de Corral, responsable d’una de les principals exposicions de la Bienal de Venècia d’aquest any. La participació dels mallorquins va partir de la iniciativa de Eva Choung-Fux, que va incitar als seus companys a enviar els seus dossiers a l’organització de la mostra.

Marta Blasco presentarà a Beijing Nublados (2004), un tríptic format per tondos realitzats en oli damunt fusta. La pintura subtil i delicada de Blasco, que agafa els seus referents d’imatges cinematogràfiques, resulta al meu parer especialmente indicada per un públic oriental. La seva mirada meditativa recull instants de la Història (la explosió de la bomba atòmica), la ficció (el viatge de Jonathan Harker al castell del comte Drácula) i la vida (una parella que cerca refugi sota la pluja), convertint-los en imatges d’una gran bellesa i establint relacions poètiques entre elements tant dispars. Aquesta obra fou presentada ja a l’exposició “Somnis i Malsons” al Centre Cultural Andratx a finals de 2004. Com indica l’artista, li hauria agradat realitzar una obra específica per aquesta mostra, però el seu procés de feina li ho impedeix: les nombroses capes d’oli de les seves pintures necessiten sis mesos de repós per estar en condicions de ser transportades.

Eva Choung-Fux també ha elaborat un tríptic, “Continuous Connections”(2005), en el que el procés adquereix una importància cabdal. Emprant els tres colors bàsics (blau, vermell i groc), l’artista ha realitzat una successió d’intervencions caligràfiques sobre la tela, superposant poemes xinesos, proverbis de Ramon Llull, haikus, i poemes d’una polaca supervivent d’un camp de concentració a la Segona Guerra Mundial. D’aquesta manera, l’artista d’origen austríac ha sabut combinar idealment les influències de totes dues cultures, oriental i occidental, i la memòria de la guerra des del punt de vista humà d’una supervivent.

Marcos Vidal portará a la mostra la seva escultura Butaca (2001), un moble fet amb capses de peix que forma part d’una sèrie en la qual l’artista ha treballat el concepte del moble com a símbol del benestar i el luxe, contraposant-lo amb la pobresa dels materials amb els que está fet. L’artista convida així en certa manera a que cada persona crei el seu propi “luxe” i a deixar palès de quina manera fem de certs objectes el símbol de les nostres aspiracions mentre menyspreem altres que considerem deixalles. Aquesta obra també resulta especialment interessant confrontada a la realitat del poble xinés, que està en la transició entre la societat “pobre”, rural i humil, i la emergent societat “rica”, urbana i consumista.

Els artistes es desplaçaràn a Xina el proper día 19, i estaràn a Beijing durant 10 dies, amb l’allotjament proveït pel govern xinés. Tots tres creadors es mostren animats amb aquesta participació, que en paraules de Choung-Fux és “un impuls per continuar creant”.